estômago

* foto de la pàgina web www.ecartelera

No havia sentit mai el títol d’aquesta pel·lícula fins que el David i la Marta me'n van parlar. Quina llàstima que treballs com aquests quedin amagats darrere de les grans produccions, perquè la veritat es que és una història que val la pena veure, a banda de que us agradi o no el tema culinari. És una coproducció brasilenya-italiana i val la pena veure-la en versió original.
Raimundo Nonato descobreix que te el do de la cuina. I també descobreix el poder que això li pot donar. La fotografia té imatges que em fan pensar en la delicada “Comer, beber, amar” i no se perquè, algun rerefons de la història sembla treta d’algun dels llibres de l’Anthony Bourdain. Potser és perquè s’explica la cuina des d’un lloc on no hi ha estrelles. O si.

Trailer d'estômago

koy shunka

La meva primera sortida nocturna després de l'arribada de la Dària havia de ser en un lloc ben especial, i el KOY SHUNKA feia temps que estava a la llista.

Dels mateixos propietaris del SHUNKA, aquest restaurant japonès és dels més freqüentats pels ciutadans nipons que visiten la ciutat Comtal. Està situat al costat de la catedral de Barcelona, en un carreró petit.

Us recomano que si hi aneu demaneu lloc a la barra, un espai cuadrat amb la cuina al mig i els cuiners treballant davant dels teus ulls: increïble. L'ordre, la meticulositat, el silenci, la neteja i les tècniques emprades són per veure-les. La vaixella i els diferents materials de construcció també mereixen una menció a part. És aconsellable demanar el menú degustació on podreu fer-vos una idea més àmplia i conèixer alguna cosa més que la cuina japonesa "del sushi".

I per últim, només recomanar-vos, si sou amants de la cuina japonesa, la pàgina web Comer Japones.com

* aperitiu: albergínia en tempura, faves de soja i anguila

* he oblidat el peix...però la salsa era de soja i amb cruixents d'algua nori

* caldo de vieira i espàrrecs...espectacular

* bacallà confitat amb escuma de te verd, ceba tendra i alga nori

* "cucurucho" d'arròs i tonyina...boníssim

* degustació de sashimi

* anguila i arròs (curiós veure com fan l´anguila)

* aquest plat ens va encantar: pimientos del Padron, espardenyes, presa ibèrica i pernil ibèric

* no és que no recordi el nom. Es que m'ho van repetir 3 vegades, vaig seguir sense entendre-ho i no vaig gosar tornar-ho a demanar, però era el plat que s'acostava més als gustos de la cuina mediterrània

* cap de gamba de Palamós, calamar, salmó i ...ja no recordo més

* i de postre gelat de castanya amb pa de pessic de te verd...impressionant!

KOY SHUNKA

c/ Copons 7

08002 Barcelona

Tel. 93 412 79 39

la huerta Murciana en casa

"Me da tanto placer complacer a los que quiero, que siendo tan egoista, no me quiero privar de ello"

Casi no conozco a Juan, pero a mi me da que es un “buen egoísta”. Es decir, un perfecto generoso que no dudó ni un momento en enviarnos unos sabrosísimos tomates, patatas y almendras desde la huerta Murciana.
Sí, nos complació, y de que modo…mmmmm

RECETA
Tomates de la huerta Murciana de Juan
Oli de les oliveres del pare d’en Marc
Orégano del huerto del tío Antonio
Cuando la calidad es exquisita, la cocina tiene que ser sencilla.
Gracias a todos por vuestro egoísmo.

un hort de veritat

Avui he anat a veure un hort de veritat. Dic de veritat perquè jo, a la terrassa de casa, tinc un hort urbà. De moment hi hem plantat cebes, carbassons i tomàquets. I una mica d’alfàbrega. La veritat es que no queda espai per gaire més.
Però avui he anat a conèixer l’hort que el meu tiet Antonio té a Mollet. Com que ja fa forces anys que em dedico al món de la gastronomia, cada vegada vaig aprenent i coneixent més coses. Per això, suposo que el fet de descobrir quelcom nou m’emociona tant. I el meu tiet que em coneix bé, avui m’ha portat fins a una planta que jo no havia vist mai:
- Saps què és aquesta planta?- m’ha dit
- Ni idea tiet
- És la planta del cigró

Era una planta petita i baixeta, amb unes baines petitones que li penjaven de les branques.
- Agafa’n una- m’ha dit
He arrencat amb molta cura una de les baines de la planta i l’he obert. I dins hi havia un cigró d’un verd viu com el dels pèsols. I no us podeu imaginar el gust dolç i tendre que té un cigró acabat de collir, fora del pot de vidre del “Gigante Verde” i sense aquell suc mocós que hi posen.
També m’ha explicat que les cebes, quan ja estan gairebé al punt, se’ls hi trenca la tija per ajudar a que la ceba es faci més grossa i que l’aliment no marxi per fer-la créixer cap amunt.
I que a les tomaqueres només se’ls hi ha de deixar dues guies per tal que facin més tomàquets.
I que la flor del porro és preciosa i està plena de llavors.
I que quan cullen patates, posen una caixa de cerveses a cadascun dels extrems de l’hort, i cada vegada que acaben de collir les patates d’una renglera se’n beuen una.
Llarga vida als pagesos!

* flor de porro

* camamilla

* planta del cigró

* cirerer (sabíeu que hi ha més de 160 varietats de cireres?)

* regalessia

* orenga

* porro

* pèsols

* albergínies

* alls

la planta de l'all i de la ceba és molt semblant, amb la diferència que la fulla de l'all és més plana i la de la ceba més arrodonida

* mongeteres
* patates

si, jo també ho he contat...aquí hi ha mooooltes cerveses

xef perete, un àpat de luxe a domicili

Ahir a la nit van venir a sopar en Perete i la Marta, però venien amb una sorpresa preparada: en Perete, que és cuiner, portava tots els estris i material per fer-nos el sopar…magnífic!
Van arribar carregats de bosses amb olor a soparet dels bons. En Perete va entrar a la cuina i de seguida va tenir localitzats els estris que necessitava. Com es nota quan a la teva cuina hi entra algú que és del ram: no és necessari donar explicacions de res, la seva manera de treballar és metòdica i sobretot (atenció noies!!!) va deixar la cuina com una patena.

Nosaltres vàrem posar l’aperitiu: una cecina comprada el dia abans a la Vilaviniteca (la cecina és al bou el que el pernil és al porc) amb unes herbes de Provença per sobre i un bon raig d’oli d’oliva verge extra.

Primer plat: Risotto de ceps i tòfona
Ja portava la marca feta (se li diu marca al sofregit que acaba essent el que dóna gust al plat) de ceba i ceps. Un cop calenta, afegir l’arròs (recomanat el de la marca Illa de riu del Delta de l’Ebre) i anar afegint caldo de pollastre. Un cop tenim l’arròs al punt que volem, apagar el foc, afegir una nou de mantega i formatge Parmesà ratllat. Deliciós.

Segon plat: rotllets de lluç amb xips de pipes, carxofes i all amb vinagreta a base d’oli d’oliva verge extra, acceto balsàmic, all cru i pebre. Val a dir que les xips, que innocentment en Perete va deixar sobre el passador de la cuina, les vàrem anar menjant com aperitiu.

Maridatge: un negre de Castilla y Leon que va tenir molt d'èxit


Un Chardonnay francès que per mi era bo, encara que un pèl dolç pel meu gust

Amb convidats així et venen ganes de tenir la casa plena cada nit. Moltes gràcies per tot!

lasanya de carn

Una altra recepta feta amb la carn del Mauro. Aquesta vegada ha sigut una lasanya de carn aprofitant la carn picada del lot de productes.
Val a dir que les mides de la lasanya són per unes 6-8 persones, ja que vaig utilitzar tota la carn picada queb vàrem comprar. És una bona opció per si teniu convidats a sopar, ja que és un plat que es pot tenir fet amb antelació i alhora de servir-lo no és gens complicat.

INGREDIENTS
- 1’115 kg de carn picada (de vedella, de porc o mig i mig)
- 8 cebes
- 1 pot de salsa de tomàquet natural triturat
- làmines de pasta de lasanya
- formatge per fondre. A mi m’agrada força l’havarti, un formatge danès de llet de vaca, i que es fon molt bé

I per la salsa beixamel:
- 1 cullerada d’oli d’oliva verge extra
- 50 gr de mantega
- 100 gr de farina
- 800 gr de llet sencera
- sal, pebre i nou moscada

Amb aquestes quantitats podeu fer 1 litre de beixamel. A mi sempre me’n sobra però la congelo i així ja en tinc per un altre dia.

COM ES FA
- Es talla la ceba ben petita i es posa a sofregir a foc mitjà fins que quedi daurada. Aconsello tallar la ceba a mà, encara que suposi més temps, ja que així no perdrà tanta aigua i no quedarà tan pastosa. Si no voleu que us plorin els ulls mentre peleu la ceba, seguiu aquest consell.
- Un cop la ceba ja està prou sofregida, hi afegim la carn. Ara és hora de salpebrar bé.
- Quan la carn ja està feta, s’hi afegeix la salsa de tomàquet i es deixa fins que estigui cuita
- Ja podem preparar les làmines de pasta de lasanya. N’hi ha unes que no s’han de bullir: només cal posar-les en aigua calenta i deixar-les 10 minuts. La veritat és que el resultat és molt bo (excepte per als puristes de la pasta!)
- Per fer la salsa beixamel, fem un “roux”: posem en una paella la mantega i l’oli. Hi afegim la farina i remenem amb el foc molt lent. Hi afegim la llet, que ja tindrem calenta, i remenem amb una varilla per tal que no ens quedin grumolls. Hi anem afegint la resta de la llet (o fins que aconseguiu l’espessor que vulgueu), sal, pebre i la nou moscada
- Per muntar la safata que ha d’anar al forn, unteu la base amb salsa beixamel. Poseu una capa de làmines de pasta procurant que quedin unes sobre les altres. Ara poseu una capa de carn, unes làmines de formatge i una mica de beixamel. Torneu a fer una capa de làmines de pasta, carn, formatge i beixamel. Finalment acabeu amb una altra capa de pasta, tot napat amb la salsa beixamel i formatge abundant perquè alhora de gratinar quedi torradet
- Ja està llesta, només es necessita posar-la al forn fins que us quedi ben torrada.

Bon profit!

bona gent

(foto del blog "Chow Bella")

Ahir al matí vaig anar a Biocultura, a Barcelona. Quan ens va entrar la gana, vàrem comprar una samosa i unes pakoras en un estand pakistaní per dinar. Desde que vaig treballar amb una senyora pakistaní en un restaurant (ella rentava els plats) i vaig conèixer aquesta creació culinària, sempre me'n demano quan tinc la oportunitat. Recordo treure la cartera per pagar i deixar-la sobre el mostrador. En un moment vaig pensar:

- Sílvia, pensa en tornar a desar-la sinó te la deixaràs

A les 7 de la tarda, quan ja havia tornat a casa me'n vaig adonar. La meva cartera amb el DNI, targetes de crèdit (bé, només 2 i sense gaires diners al banc...), targeta sanitària meva i de la Dària, i altres documents , s'havien quedat al mostrador gaudint de la olor de la gastronomia pakistaní.

La meva intenció va ser la de no anul·lar les targetes. Avui en dia que et demanen el DNI a tot arreu, penso que és força difícil que algú les faci servir. Però davant dels consells de la família, finalment les vaig anul·lar. Vaig intentar contactar amb la organització de la fira però va ser impossible (gràcies Martina). Així que avui al matí tenia pensat anar una altra vegada cap a Montjuïc i intentar trobar-la.

Fins aquí una història que li pot haver passat a qualsevol de vosaltres.

Avui al matí, fa uns minuts (a les 8.24hrs per ser exactes) algú comença a picar insistenment al timbre de casa. Al principi em decidit no fer-li cas, tot i que la Dària ja ens tenia aixecats feia una estona. Però vista la insistència em decidit anar a veure qui era.

En Mahamood, el noi pakistaní que ahir em va cuinar les famoses pakoras estava a la porta de casa. Amb l'adreça del DNI s'ha guiat fins a Badalona. Ha vingut amb transport públic des de Barcelona, i ha hagut de marxar depressa ja que a les 9.00hrs havia de tornar a ser en el seu lloc de feina. No ha pogut entregar la meva documentació a la policía perquè no té papers. M'ha demanat que siusplau mirés si hi era tot i jurant-me que ell no havia robat res. En aquell moment a la cartera hi havia 20 euros que li he demanat siusplau que acceptés (ara em sembla un gest ridícul!!). Ell no volia i jo insistint li he dit:

- Por favor, acéptalos. Para mi no son nada

- Para mi tampoco- m'ha contestat

Tinc el seu telèfon, tot i que viu a València, i jo li he donat el meu per si puc tornar-li, ja no aquest favor, sinó aquesta lliçó que m'ha donat avui.

Jo confesso que no ho hagués fet. És a dir, si m'hagués trobat la cartera l'hagués entregat a qualsevol punt d'informació i llestos.

El món és un lloc bo per naturalesa. Jo tenia raó!